5.1. Ciutat Vella

CARRER DE L’AURORA

En la mitologia romana, Aurora és la personificació de l’alba. Equival a la deessa grega Eos. Era la dea femenina encarregada de donar pas a la llum del dia cada matí, junt amb el seu germà Hèlios (el Sol). Els seus pares eren els titans Hiperió (“el qui viu a sobre”) i Teia (“la brillantor”). Tenia dos germans, Selene (la Lluna) i Hèlios.

Aquesta deessa ha estat un tema d’inspiració per a molts pintors i escultors de diferents èpoques. És representada portant a les mans les claus del cel o, de vegades, damunt d’un carro arrossegat per dos cavalls (biga), duent un vestit daurat i envoltada de llum.

Aquesta imatge està localitzada al Parc de la Ciutadella a Barcelona, i s’hi veu representada Aurora, junt amb una quadriga tirada per quatre cavalls. A la seva mà dreta duu una torxa com a símbol de la llum que il·lumina el món cada matí.

CARRER DE TIMÓ

Timó el silògraf o Timó de Fliunt (en grec Τίμων), va néixer el 320 aC a l’Argòlida, i va morir el 230 a.C. Va ser un filòsof escèptic grec i un poeta satíric. Va conèixer per casualitat Pirró quan els dos anaven a l’estadi per assistir a una competició, i es va decidir a seguir la seva filosofia. Com que Pirró no va deixar cap escrit, va ser Timó qui ho va fer, escrivint les seves teories en forma de poema, dels quals només conservem fragments. Reflecteix fidelment els pensaments del seu mestre.

Timó criticava sarcàsticament tots els filòsofs contemporanis i antics a ell mateix, excepte els filòsofs de l’escola d’Elea. Va tenir seguidors a Atenes, i va fer que l’escepticisme continués.

Una frase de Timó és: “No puc afirmar que la mel sigui dolça, però puc afirmar que em sembla dolça”. No nega la realitat, sinó el dogmatisme.

 

CARRER D’HÈRCULES

En la mitologia romana Hèrcules és l’equivalent en la mitologia grega a Hèracles (Ἡρακλῆς), fill de Júpiter i Alcmena, una reina mortal de Tebes. Ja des de ben petit va demostrar tenir molt coratge i força quan va matar dues serps en el bressol, que havien estat enviades per Juno (esposa de Júpiter), envejosa que el fill fos el fruit d’una altra dona. Hèrcules, però, va néixer sa i fort protegit pel seu pare.

En un moment de bogeria provocat per la deessa Juno, l’heroi grec va assassinar la seva esposaMegara i els seus propis fills; quan va descobrir els cruels actes que ell mateix havia comès, va haver de dur a terme els dotze famosos treballs per tal de purificar el crim de sang, unes tasques aparentment impossibles d’acomplir. Aquestes foren:

  1. Matar el lleó de Nemea i arrancar-li la pell 2. Matar l’Hidra de Lerna 3. Capturar la cérvola de Cerínia  4. Capturar el senglar d’Erimant  5. Netejar els estables del rei Àugies en un dia  6. Matar els ocells del llac Estímfal  7. Capturar el bou de Creta  8. Robar les eugues de Diomedes  9. Robar el cinyell de les amazones  10. Robar els ramats del gegantGerió  11. Robar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides  12. Capturar el gos Cèrber i treure’l dels inferns.

 

Segons algunes versions, s’atribueix la fundació de Barcelona (Barcino) a Hèrcules, 400 anys abans de la fundació de Roma. En aquesta versió, Hèrcules, després del quart treball, s’uneix als argonautes liderats per Jàson a la recerca del velló d’or, creuant la Mediterrània mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar-les totes excepte una. Jàson encarrega llavors a Hèrcules la recerca del novè navili. Aquest va trobar el naufragi de la Barca Nona (novena) al costat d’un suau turó (Montjuïc). Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l’ajuda d’Hèrcules i Mercuri van fundar una ciutat amb el nom de la Barca Nona, Barcanona. Aquesta història representa una variació del mite original en què el velló es trobava a la Còlquida, un territori situat al Caucas i actualment part de Geòrgia. D’acord amb l’adaptació mitològica romana d’Hèracles a Hèrcules, es van relocalitzar els fets al vessant occidental de la Mediterrània.

 

VIA LAIETANA

El nom d’aquest carrer està dedicat als primers habitants ibers de la zona. Els laietans (laeatani, λαιαιτανοί), van ser un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat (Rubricatus) fins a la Tordera. La Laietània comprenia aproximadament les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Les ciutats principals van ser: Baetulo (actual Badalona), Iluro (que després es va convertir en Mataró), Lauro (Llerona), Egara (Terrassa) i Blandae (Blanes). Barcino va ser fundada l’any 15 aC per l’emperador August.

 

PLAÇA DE L’ACADÈMIA

L’Acadèmia va ser un centre d’educació fundat pel filòsof grec Plató (427 – 347 aC) a prop d’Atenes. Estava situada a prop d’uns jardins dedicats a l’heroi Academ. Era el centre dels ensenyament de Plató, on principalment s’estudiava matemàtiques i  dialèctica (l’art de la paraula i el seu ús públic)

A l’entrada, segons es diu, hi havia escrit el lema: «Que no entri aquí qui no sàpiga geometria». Plató pretenia formar filòsofs, i ho duia a terme mitjançant diàlegs, debats, discussions i lliçons tant d’ell mateix com de deixebles i personalitats famoses que passaven per Atenes. L’Acadèmia estava consagrada a les Muses i a Apol·lo.

 

PASSEIG D’ÍTACA

Ítaca (Ιθάκη) és una petita illa de Grècia situada a les illes Jòniques, que té una superfície de 96 km²  i uns 3200 habitants. És famosa perquè en aquesta illa es desenvolupa una part important dels fets narrats a l’Odissea per Homer, atès que Ulisses (l’Odisseu grec) n’era el rei.

En la mitologia grega, Odisseu fou un heroi grec casat amb Penélope i pare de Telèmac, famós per haver protagonitzatel viatge de retorn des de Troia a la seva pàtria que durà deu llargs anys, ple de peripècies, aventures i fatalitats. La tradició atribueix la narració d’aquests fets al gran poeta grec Homer.

PLAÇA DE L’ODISSEA

L’Odissea (ἡ Ὀδυσσεία), és un dels dos grans poemes èpics de la literatura clàssica grega escrits d’Homer; l’altre és la Ilíada. La seva influència és molt important en temes com la mitologia, obres modernes o llibres d’altres cultures. Relata les aventures de l’heroi grec Odisseu (també conegut com Ulisses), des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca, amb la seva esposaPenèlope i el seu fill Telèmac. En un principi fou un poema oral, però després es va transcriure i va ser traduït a moltes llengües.

 

CARRER DE L’ATLÀNTIDA

Segons la mitologia grega, l’Atlàntida hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d’un terratrèmol. Els atlants haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps, que ja existia 9000 anys abans de la Grècia clàssica.

Plató, en el seu diàleg Timeu,n’és la font més antiga, i els seus textos la situen davant de les Columnes d’Hèracles (que separaven Àfrica d’Europa) . Posteriorment en parlen diversos autors, que han tractat de relacionar l’indret amb antics escrits per tal d’intentar ubicar-la. L’Atlàntida és el més famós però no l’únic continent perdut.

Jacint Verdaguer va escriure un poema anomenat l’Atlàntida, el qual parla d’aquest indret.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s