5.10. Sant Martí

 

CARRER DE CATÀNIA

Catània és la segona ciutat més gran de Sicília. Va ser fundada el segle VIII aC pels grecs de Calcis. Al principi s’anomenava Αἴτνη, “darrera del volcà”, però després va ser coneguda com Κατάνη, “sota el volcà”. El 476 a.C va ser ocupada per Hieró I de Siracusa que va portar nous habitants a la ciutat. Durant l’expedició d’Atenes el 433 a.C la ciutat va esdevenir el quarter general de la flota atenenca i la seva base contra Siracusa. El 403 a.C, després de la derrota dels atenesos a les Guerres del Peloponès, els cartaginesos van esclavitzar els habitants i van saquejar Catània. Durant la Primera Guerra Púnica va ser sotmesa per Roma el 263 a.C. Després de les ocupacions dels bàrbars la ciutat va ser recuperada el 535 pels bizantins.

De l’època grega no queden restes, però de la romana queda el teatre, l’amfiteatre, les muralles, els banys, alguns edificis i un aqüeducte que va ser destruït per una erupció. La ciutat va ser arrasada per la lava unes set vegades, i en capes sota la ciutat actual es troba la ciutat romana. Molts dels antics monuments de la ciutat romana han estat destruïts per terratrèmols.

CARRER DE CONSTANTINOBLE

Constantinoble, en llatí Constantinopolis i en grec Κωνσταντινούπολις, és el nom antic de l’actual ciutat d’Istanbul, a Turquia. El nom deriva de l’emperador romà Constantí el Gran. L’any 324 aquest es va convertir en l’home més poderós de l’imperi Romà i va decidir fundar la ciutat i fer-la capital de l’imperi. Va començar treballant per embellir la ciutat, recrear-la i protegir-la, amb l’ajut de quaranta mil treballadors esclaus. Al cap de sis anys, el 330, es van acabar les obres i es va inaugurar la ciutat, amb ritus tradicionals. La ciutat llavors tenia uns 30.000 habitants i al cap d’un segle ja en tenia 500.000, convertint-se en la ciutat més gran del món. Va ser anomenada Nova Roma de Constantí, Nea Roma Constantinopolis.

La caiguda de Constantinoble va significar la fi de més de mil anys d’existència de l’Imperi romà d’Orient. Va ser la capital de l’imperi Bizantí durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l’Edat Moderna. Va deixar de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en musulmana.

CARRER/ PASSATGE DE CÒRSEGA

Còrsega és una illa mediterrània, situada entre la costa provençal de França i la toscana d’Itàlia, al nord de Sardenya. Aquesta illa va ser anomenada Corsica pels romans. El 259 a.C va ser atacada per una flota romana i els seus habitants foren obligats a reconèixer la sobirania romana. La província de Còrsega i Sardenya es va crear el 221 a.C. La colònia de Mariana va ser fundada per Gai Mari el 93 a.C i va ser visitada per Juli Cèsar el 46 a.C. El 6 a.C August va nomenar un procònsol per administrar la província de Còrsega-Sardenya, ja que durant la República aquestes illes havien format una sola província. La capital de Còrsega va ser Alèria. Després del segle I, no es va fer res per desenvolupar la civilització romana a l’illa, perquè era considerada salvatge i inhòspita. Fins i tot, va ser un lloc de desterrament polític, com en el cas de Sèneca (del 41 a.C al 33 a.C). Estrabó descriu les tribus corses com gent dedicada al robatori i al saqueig.

CARRER DE LA DEMOCRÀCIA

El terme democràcia ve del grec δῆμος, que significa “poble”, i κρατέω,“governar”. El seu sentit literal és el “govern del poble”. Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l’antiguitat grega. La democràcia es va establir com a forma de govern a Atenes després de la revolució popular dirigida per Efialtes el 462 aC, que va possibilitar l’accés al poder dels pobres lliures. Només podien formar part de l’assemblea del poble els homes lliures grecs, excloent així al 75 % de la població integrada per esclaus, dones i estrangers. L’assemblea va ser el símbol de la democràcia atenenca. A la democràcia grega no existia la representació, els càrrecs de govern eren ocupats alternativament per tots els ciutadans i la sobirania de l’assemblea era absoluta.

CARRER DE L’EPIR

L’Epir, Ἤπειρος, constitueix una de les tretze regions administratives de Grècia. Està vorejada a l’oest per la Mar Jònica, limitada al sud-oest d’Albània, al nord de Macedònia i a l’est amb la regió de Tessàlia. La seva capital és Ioànnina, té 57.000 habitants. És la regió més muntanyosa de Grècia, amb el Mont Smolikas de 2.646 metres i poc fèrtil. El clima és mediterrani, modificat per l’altitud. La població és poc densa, molt inferior a la mitjana del país. La base de l’economia de la regió és l’activitat agrícola: cereals, tabac i oliveres; tot i que també trobem indústria tèxtil i alimentària.

CARRER DE TESSÀLIA

Tessàlia, Θεσσαλίας, és una de les tretze perifèries de Grècia, localitzada a la Grècia Central i limitada amb Macedònia pel nord, Epir per l’oest i el mar Egeu per l’est. Té una superfície de 14.000 km² i aproximadament un milió d’habitants. Està gairebé tota envoltada de muntanyes: la serralada del Pindos i el mont Olimp, la muntanya més alta de tota Grècia i considerada la casa dels dotze déus Olímpics. La seva capital és Làrissa. El seu riu principal és el Peneu, Πηνειóς,que neix a l’Epir i acaba desembocant al mar Egeu. En època arcaica, del segle VII al VI aC, va ser una regió poderosa per les seves riqueses agrícoles i per la força de l’exèrcit. Al segle V aC les lluites i la rivalitat entre les diferents classes socials ciutadanes minaren greument la força de la regió.

El nom de la regió es deu a la mitologia: Tèssal. Aquest era un príncep corinti que va conquerir la ciutat de Iolcos, als peus del mont Pelió. En aquesta muntanya vivien els centaures i és on Tetis i Peleu van celebrar les seves noces.

CARRER DE RODES

Rodes, en grec Ρόδος i en llatí Rhodus, és l’illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea. Està situada tan sols 18 km a l’oest de la costa de Turquia, entre la Grècia continental i l’illa de Xipre. Històricament, és coneguda sobretot pel Colós de Rodes, Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, una de les set meravelles del món antic. Aquesta va ser una estàtua gegantina del déu Hèlios construïda el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat de Nova York. La ciutat medieval de Rodes ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.

CARRER GALBA

Servi Sulpici Galba, en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba, va ser un emperador romà del 68 al 69.Va tenir una brillant carrer política i va ocupar diversos càrrecs durant anys, entre ells el de governador d’Aquitània i de la província de la Hispània Citerior o Tarraconense. L’any 68 va rebre una invitació de Víndrex per secundar una revolta contra l’emperador Neró. A la mort d’aquest, Galba va ser proclamat emperador i quan va rebre el títol de Cèsar va anar a Roma junt amb Otó, el governador de Lusitània. Durant els pocs mesos del seu govern, va intentar tornar a un Principat de caràcter senatorial, però es va trobar amb oposició. També va dur a terme una política repressora contra els servidors i col·laboradors de Neró.

Galba va adoptar Luci Calpurni Pisó com el seu successor, fet que va trencar la seva amistat amb Otó. Aquest va guanyar-se els seguidors de Neró i els va convèncer perquè assassinessin Galba. En morir, el 15 de gener del 69, Otó va ser proclamat emperador.

AVINGUDA D’ICÀRIA

Icària, en grec Ικαρία, és una illa de Grècia a la mar Egea, a l’oest de Samos. La seva població és de 8.321 habitants i té una superfície de 255 km².

El nom de l’illa deriva d’Ícar, fill de Dèdal, que suposadament va caure al mar a prop de l’illa. Icària és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia. El cap oriental va ser anomenat Draconum i a prop hi havia una ciutat amb el mateix nom. Segons la tradició, Dionís va néixer en aquest cap. Una altre ciutat important situada a la costa nord és Istoi, Isti, on hi havia un temple anomenat Tauropòlion dedicat a Artemisa.

CARRER DE MARSALA

Marsala és un municipi de la província de Trápani, situat a la costa occidental de Sicília. Aquesta ciutat va estar en mans dels romans l’any 241 a.C. Va convertir-se en un dels centres més importants de la província siciliana. Es van construir vil·les i edificis públics, fins al punt de mereix l’apel·latiu de “Splendida Urbs” per part de Ciceró, entre els anys 76 i 75 a.C. Es segle V va ser annexionada a l’imperi Bizantí. Famosa pels seus vins, d’altíssima qualitat i ja de gran nomenada a l’antiguitat.

La imatge és un mosaic de Medusa que es va trobar a una terma romana de Marsala.

CARRER DE MART

En la mitologia romana, en llatí Mars, era el déu de la guerra, fill de Juno i de Júpiter. És l’equivalent en la mitologia grega a Ares, però a diferència d’aquest, aquell era adorat més que qualsevol altre déu romà, probablement pel fet d’estar vinculat amb la fundació de Roma. Es deia que els seus fills, Ròmul i Rem, havien fundat  Roma, i els romans es consideraven ells mateixos fills de Mart, ja que era considerat el pare del poble romà.

Se’l representa com un guerrer armat, amb un casc crestat, sobre un carro, amb escut i llança. Aquest es va aparellar amb Venus, esposa de Vulcà i, segons ens explica Homer a l’Odissea, el déu ferrer, coneixent la seva relació pel Sol, Hèlios, els va preparar una xarxa invisible que els va atrapar mentre mantenien relacions sexuals i van ser ridiculitzats davant de tots els déus.

CARRER DE VENUS

En el barri de Gràcia hi ha un altre carrer anomenat així (vid. Gràcia).

 

CARRER DE MESSINA

Messina és una ciutat d’Itàlia coneguda com la “porta de Sicília”. Durant la Primera Guerra Púnica, el 264 aC, abans de l’arribada de l’ajut romà, el partit cartaginès es va imposar a la ciutat, però quan el cònsol Appi Claudi Caudex va desembarcar a Messina, van derrotar els cartaginesos i els siracusans que assetjaven la ciutat amb forces conjuntes. A la ciutat es va establir una guarnició romana i va ser la principal base durant tota la guerra. Des de llavors que va romandre com a ciutat aliada a Roma, foederata civitas.

Durant la darrera part de la República i sota l’Imperi, la ciutat va ser una de les principals ciutats de Sicília, civitas maxima et locupletissima. Com a ciutat aliada tenia el seu senat i els seus magistrats i només havia de contribuir amb gra i amb vaixells i subministrament en cas de guerra. El 48 a.C va ser atacada pel pompeià Cassi, que va cremar vaixells però no va fer res contra la ciutat protegida per una legió romana. Després va ser la seu de Sext Pompeu durant la seva guerra contra Octavi August el 36 a.C. Els habitants van rebre la ciutadania romana i va esdevenir municipi romà ordinari. El vi de la ciutat, vinum mamertinum, era molt apreciat a Roma. A la moderna ciutat queden molt poques restes: uns banys i alguns paviments.

CARRER DE NARBONA

Narbona és una ciutat del Llenguadoc.  Els romans van fundar el 218 aC la seva primera colònia fora d’Itàlia i, entre altres, a aquesta li van donar el nom de Narbo Martius, que després va esdevenir la capital de la Gàl·lia Narbonesa. El 45 aC Juli Cèsar va instal·lar els veterans de la Legió X. Al segle I la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor gràcies a l’activitat portuària, pel port fluvial. Aquesta prosperitat es va acabar a causa d’un incendi que va destruir parcialment la ciutat el 145.

De l’època romana en queden poques restes: principalment una part de la Via Domícia descobert recentment i l’horreum, una mena de cava que havia servit de magatzem. També s’ha trobat un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre. El 462 hi van entrar els visigots, amb els quals va ser la capital de la província de Septimània.

PLATJA I PASSEIG MARÍTIM DE LA NOVA ICÀRIA

En aquest mateix barri hi trobem l’Avinguda Icària (vid. Avinguda Icària)

 

VIA TRAJANA

En el barri de Sants-Montjuïc hi trobem el carrer de Trajà (vid. Sants-Montjuïc)

 

CARRER XIPRE

Xipre és una illa situada al sud de Turquia, a la mar Mediterrània. El país està dividit entre els turcs i els grecs. La part grega és part de la Unió Europea des del 2004. Quan els territoris que va conquerir Alexandre el Gran es van desintegrar, va passar a dependre dels Ptolomeus, des del 294 a.C fins a la conquesta romana, el 58 a.C. A partir de llavors, Xipre va formar part dels dominis romans i el 22 a.C va ser nomenada província autònoma. A l’època de Trajà, els nombrosos hebreus de l’illa juntament amb els de Cirene i els d’Egipte es van rebel·lar contra Roma, però van ser víctimes d’una forta repressió. Al segle I s’hi va introduir el cristianisme amb el governador romà Sergi Paule. Al segle II els jueus es van revoltar en temps d’Adrià i van massacrar els habitants grecs de l’illa. Per un temps es van fer amos de l’illa, però finalment van ser derrotats i expulsats de Xipre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s