5.3. Sants-Montjuïc

CARRER D’ANNÍBAL

Anníbal Barca (247-182 aC), va ser un polític i cabdill militar de l’antic imperi cartaginès. És conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Púnica, ja que va comandar un exèrcit que va creuar la península Ibèrica i va travessar els Pirineus i els Alps fins arribar al nord d’Itàlia, on va combatre els romans. Tenia un odi visceral en contra d’ells heretat del seu pare Amílcar Barcael qual, ja a la tendra edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.

Derrotat a la batalla de Zama l’any 202 aC pel general romà Escipió l’Africà, va finalment suïcidar-se el 183 aC a la cort del rei de Bitínia Prússies prenent un verí.

CARRER DE CAI CELI

Gai Celi, en llatí Caius Coelius, va ser un polític rellevant de Bàrcino, al qual li van dedicar una inscripció a l’entrada del temple de la ciutat, com a agraïment per haver aconseguit el permís i la col·laboració de les autoritats de Roma per construir les muralles, les torres i les portes exteriors.

Actualment aquesta inscripció es troba al MAC

 

CARRER DE CICERÓ

Marc Tul·li Ciceró, en llatí  Marcus Tullius Cicero, va néixer el 106 aC a la ciutat itàlica d’Arpínum i va morir el 43 aC a Fòrmies, assassinat pels seus detractors i víctima de les proscripcions de Marc Antoni després de la primera guerra civil romana. Va ser un gran polític, filòsof  i orador de l’antiga Roma. És un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica i un dels que més esplendor ha donat a aquesta llengua. Va rebre l’ensenyament superior a Roma, on va estudiar sobretot dues disciplines: la retòrica i la filosofia.

Per ampliar els seus coneixements va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes durant tres anys. Als trenta va tornar a Roma, on va fer d’advocat i va començar la seva carrera política. Llavors va anar ocupant les magistratures. L’any 63 a.C. va esdevenir un dels dos cònsols, els més alts magistrats, pel partit dels optimats. Aquest mateix any va descobrir la conspiració política contra la República encapçalada pel senador Luci Sergi Catilina que ell mateix es va encarregar de fer fracassar.

 

CARRER DE DEMÒSTENES

Demòstenes, en grec  Δημοσθένης, va ser un dels més grans oradors de l’antiguitat, nascut a Atenes el 384 aC. Ha estat considerat el millor orador atenès i model universal d’oratòria. El seu pare va morir quan ell tenia set anys i els seus tutors es van apoderar de la seva herència. Va estudiar retòrica i lleis amb Iseu de Calcis. A partir dels vint-i-un anys va passar dels discursos privats com a logògraf, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics. Es gloriava de ser grec i no bàrbar, atenès i no d’un altre banda, ja que era una nacionalista convençut de la grandesa d’Atenes. El seu vocabulari no tenia complicacions i sovint feia ús de la metàfora com a recurs tècnic. Els seus discursos més coneguts són les anomenades Filípiques, contra Filip II de Macedònia, el pare d’Alexandre el Gran, davant el perill del poder macedoni enfront les polis gregues.

Al cap dels anys, després de la caiguda d’Atenes el 322 aC, es va exiliar a Calaurea, on es va suïcidar.

 

PLAÇA DEL FÈNIX

A l’antiga mitologia egípcia, on s’anomenava Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.  És un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, aquest fa un niu de branquillons de canyella i l’encén. El niu i l’ocell es cremen i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix.

Els grecs van adaptar el mot Bennu i el van identificar amb la seva paraula phoinix, que significa color porpra o carmesí. Ells  i els romans posteriorment van representar l’ocell com un paó o una àguila. Segons els grecs, l’ocell vivia a l’Aràbia prop d’un pou, en el qual es banyava a l’alba i aleshores el déu grec del sol Apol·lo hi aturava el seu carro per escoltar la seva cançó.

 

CARRER DE FORTUNA

Fortuna, en la mitologia romana, era la deessa que personificava la sort, el destí i l’atzar. Se l’acostumava a representar cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances. Era representada també com una dona jove amb la cornucòpia, la banya de l’abundància.

Era com la deessa menor grega Tique.

 

PLAÇA D’HERENNI

Lucius Herennius Optatus, va ser un fabricant del segle I, que va exportar els seus material de costrucció des del sud d’Itàlia fins al sur de França i Llevant. Les teules i els maons, porten una marca: L·HER·(OP), que representa l’abreujat en genitiu del seu nom: Lucius Herenniu Optatus. És una marca molt coneguda que es troba per tot l’arc nord-occidental mediterrani. Es coneix l’existència d’un forn de producció local de ceràmica a la vil·la romana de Torre Llauder, a Mataró. A les darreries del segle I a.C a el taller de Torre Llauder no tan sols fabricava teules, també àmfores i peces de ceràmica d’ús comú.

A Barcino hi havia un personatge amb els mateixos nomen et cognomen, per tant, possiblement parents d’Herenni.

 

CARRER D’IBÈRIA

Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots el que avui anomenem Península Ibèrica. El terme Hispània ve del llatí, utilitzat pels romans, però aquests també van utilitzar el principi del topònim d’Ibèria, fins i tot li van afegir la «h»: Hiberia.

 

JARDINS DEL TEATRE GREC

El teatre com a gènere literari, tragèdia i comèdia, va néixer a Atenes entre el segle VI i V a.C, com a acte de culte al déu Dionís. Un dels més importants és el d’Epidaure. Els teatres grecs estaven formats per diferents parts:

  • Càvea: Eren les graderies, l’espai reservat per al públic, dividit en dos nivells. Cada nivell tenia una inclinació diferent per la precisió acústica. Les fileres de seients estaven perfectament treballades per tal de donar la màxima comoditat, i tenien una capacitat d’uns 15000 espectadors. El diathoma era el passadís que marca l’espai entre un nivell i l’altre. La kerkide eren les diferents seccions en que estava dividida la càvea.
  • Orquestra: Espai circular situat entre la càvea i l’escena. Era el lloc on s’estava el cor durant les representacions teatrals i on es feien els cants i les danses rituals. També hi havia l’altar del déu Dionís.
  • Prosceni: Espai elevat on actuaven els actors, situat entre l’escena i l’orquestra. Tenia un taló rudimentari per tal que es poguessin canviar els decorats o fer canvis. Els pàrodeseren els passadissos per on entrava el cor.

 

CARRER DE MANDONI

Mandoni va ser un cabdill iber, cap de la tribu dels ausetans, els qual ocupaven la regió d’Ausa, actualment la comarca catalana d’Osona. Es va rebel·lar contra Roma, al costat d’Indíbal i amb el suport d’Anníbal, el qual era el principal enemic de Roma i liderava Cartago. Més endavant es van intercanviar els papers, ja que els romans van aconseguir convèncer-los que els cartaginesos els havien traït, i els ausetans es van unir a ells per fer fora els cartaginesos de la península Ibèrica.

Quan Indíbil i Mandoni es van adonar de les autèntiques intencions dels romans, van fer una coalició dels pobles ibers, i es van enfrontar de nou contra ells. La lluita va finalitzar amb la victòria romana.Índibil va morir al camp de batalla i Mandoni va ser entregat a Roma pels seus propis seguidors on va morir crucificat.

 

CARRER MERCURI

En la mitologia romana Mercuri, en llatí Mercurius, és el déu missatger, protector del comerç, fill de Júpiter i la plèiade Maia. És l’equivalent a l’Hermes grec. Se’l representava amb sandàlies alades, un barret també amb ales (patàs) i un caduceu (ceptre fet de branca d’olivera, on hi havia dues serps entrellaçades, i regal del déu Apol·lo). Sovint anava acompanyat d’un gall, anunciador del nou dia id’una cabra que representava la fertilitat.

 

PASSEIG MINICI NATAL

Luci Minici Natal Quadroni era fill d’un senador que vivia a Bàrcino i que, per tant, gaudia d’una bona posició social, ja que el seu pare havia arribat a ser senador a Roma i procònsol de Líbia. Lucius Minicius va ser company i amic de l’emperador Trajà. Ell també va arribar a ser cònsol i procònsol de Líbia, com el seu pare. L’any 129 decideix participar als Jocs Hel·lenístics celebrats a Olímpia. Abandona Bàrcino i es  trasllada a Tàrraco, perquè és allà on se celebren unes curses de quadrigues classificatòries per als jocs esmentats.

Per guanyar, contracta el millor conductor de quadrigues per tal que participi en nom seu, ja que les persones de bona posició social no baixaven a l’arena del circ, sinó que delegaven en aurigues pagats o que eren esclaus de la família. El conductor contractat per Luci va guanyar la cursa i, per tant, aquest es va classificar per participar als Jocs Hel·lenístics. Allà va guanyar la 227 Olimpíada i és així com el seu nom resta immortal per a la nostra ciutat.

PLAÇA DE NEPTÚ

En la mitologia romana Neptú, en llatí Neptunus, era el déu dels mars i de l’element líquid en conjunt. També dels terratrèmols, perquè és ell qui sacseja la terra. És l’equivalent al déu Posidó en la mitologia grega. Era el fill gran del déu Saturn i germà de Júpiter i de Plutó. Els seus atributs són el trident, els dofins i els tritons. Va ser venerat pels romans com déu dels cavalls amb el nom de Neptunus Equester, i així era invocat a les curses de carros. Era un déu perillós i inestable, podia provocar terribles tempestes o onades pacífiques, ningú s’atrevia a provocar-lo sense motiu.

Al seu costat per servir-lo trobem: les sirenes traïdores, les nereides, les belles oceànides i els poderosos tritons. Era el senyor de les nimfes i nàiades dels llacs, dels rius i de les fonts.

 

PASSEIG OLÍMPIC

Els Jocs Olímpics van néixer a Olimpia amb un caràcter sagrat; es tractava de festivals dedicats a Zeus Olímpic. En aquests festival s’hi duien a terme esdeveniments principalment atlètics, però també combats i curses de carros. Hi competien representants de diverses ciutats-estat i reialmes de l’antiga Grècia. Durant els Jocs, qualsevol conflicte entre els participants era posposat fins a la seva finalització, fet conegut com a «pau olímpica» o «treva olímpica». Els primers Jocs Olímpics de què es té constància van tenir lloc el 776 aC i des de llavors es van celebrar cada quatre anys fins el 393 dC, en què l’emperador romà Teodosi va decidir suprimir-los. Es van celebrar un total de 293 Olimpíades.

Els participants eren homes lliures que no havien comès cap crim. Les dones no podien participar com a esportistes. Durant onze segles, Olimpia es va convertir en l’eix de l’esport mundial i punt de referència per als jocs de la posteritat.

CARRER SAGUNT

Als textos de la literatura clàssica ja es parla de la ciutat de Sagunt, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat era coneguda com a Arse, però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum. En el segle III a.C era una ciutat d’origen grec i aliada de Roma. La ciutat va ser assetjada pel general Anníbal l’any 219 a.C. El setge d’Arse va durar mesos, perquè els seus habitants impedien a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. Tot i això, com la República Romana no va enviar ajuda als saguntis, va acabar sent conquerida. Anníbal es va trobar amb la ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt al en no rebre l’ajuda dels romans, van decidir encendre una foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la República de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans. En el 214 a.C va passar a ser administrada com municipium, municipalitat de roma. Aquests van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors.

CARRER DE SANT FRUCTUÓS

Sant Fructuós de Tarragona, en llatí Fructuosus, va ser un bisbe i màrtir de Tarragona. Va ser un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica. L’emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, va ordenar l’arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259 junt amb Eulogi i Auguri,  dos companys del bisbe que van ser arrestats amb ell. El dia 21 de gener van ser jutjats i martiritzats a l’amfiteatre de la ciutat. De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, va redactar unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document es conegut com Passio Fructuosi, i es considerat el primer document cristià històric de la península Ibèrica. A l’arena de l’amfiteatre de Tarraco, cap al segle V, es va construir una basílica visigòtica dedicada a Sant Fructuós.

CARRER DE TRAJÀ

Marc Ulpi Trajà va ser emperador romà del 98 al 117, fill d’Ulpi Trajà. Era membre d’una família senatorial de la província de la Bètica. Va ser el primer emperador nascut fora d’Itàlia. Amb dues campanyes militars va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de Dàcia, rica en or i plata. Va ser molt conegut sobretot per la construcció que va arribar a fer d’edificis públics, com el foro de Trajà, el mercat de Trajà i la Columna Trajana, que tenien molta importància i que han perdurat fins els nostres dies.

També va ser molt reconegut com a comandant militar. Després de conquistar la Dàcia el 106, hi va haver un llarg període de pau dins el seu Imperi i va aconseguir la màxima expansió d’aquest. Va morir quan tornava malalt cap a Roma, i el va succeir el seu nét segon Adrià.

CARRER DE VIRIAT

Viriat va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l’expansió de Roma a bona part dels territoris de l’actual Extremadura i Portugal. Va conduir l’exèrcit tribal cap a nombroses victòries sobre els romans entre els anys 147 i 138 aC, abans que fos traït i assassinat per alguns dels seus homes, que es van vendre als romans.

Tenia fama de bon guerrer. Molts el consideraven un líder, i els romans el van acabar reconeixent com a dux lusitanorum (“cabdill dels lusitans”).

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s