5.4. Les Corts

 

CARRER D’EMÈRITA AUGUSTA

Emèrita Augusta va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida, capital de la Lusitània, fundada el 23 a.C per Publius Carisius, llegat d’August. El territori, concedit per l’emperador als soldats veterans (emeriti) que havien lluitat en les guerres càntabres, era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Es va transformar durant els segles I i II en una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d’una gran urbs romana.

La ciutat disposava de dos fòrums, el municipal, on trobem el Temple de Diana i el provincial, on està l’Arc de Trajà. El teatre i l’amfiteatre formen un conjunt construït segons un únic projecte i sobre el mateix turó, sobre el qual recolzen les graderies. El teatre és l’edifici més ben conservat i més gran, una joia de l’art romà arreu del món. El circ va ser construït el segle I extramurs, tenia una capacitat per a uns 30.000 espectadors i unes proporcions notables.

En la ciutat i en el seu entorn trobem notables infraestructures hidràuliques i es conserven restes de tres aqüeductes, el més important el de “los Milagros”.

CARRER D’EUROPA

Segons la mitologia grega, Europa era una princesa fenícia, filla del rei Agenor i de la reina Telefasa. Un dia, mentre la jove collia flors prop de la platja, Zeus la va veure i es va quedar fascinat per la seva bellesa. Va decidir transformar-se en un toro blanc. Quan ella el va veure, va acariciar-lo pels costats i com va veure que era una bèstia mansa va pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer cap al mar amb la noia pujada damunt seu, ja que volia portar-la lluny, on ningú els pogués molestar, per gaudir del seu amor.

Nedant van arribar fins a l’illa de Creta, on Zeus li va mostrar la seva veritable forma. De la unió entre Zeus i Europa van néixer tres fills: Minos, Radamant i Sarpedó. Zeus tenia un compromís formal amb Hera, fet que l’impedia estar amb Europa. Tot i això, quan Europa va morir, Zeus va fer que el toro passés a formar part de les constel·lacions i, per tant, un signe del zodíac (Taure), com a símbol d’amor entre ells dos.

CARRER DE NUMÀNCIA

Numància, en llatí Numantia, va ser una ciutat d’Hispània, capital dels arevacs, un poble de la província Tarraconense.  Es trobava situada entre Asturica (actual Astorga) i Caesaraugusta (actual Saragossa). Les restes de la ciutat estan ubicades set kilòmetres al nord de la moderna Sòria. Va ser assetjada entre el 143 i el 133 a.C pels romans durant el famós i proverbial setge de Numància, i destruïda per Escipió Emilià. Els habitants van morir de fam o es van suïcidar abans de rendir-se. Els que es van rendir van ser venuts a Roma com a esclaus, per participar en el triomf de l’Africà el 132 aC.

Actualment, Numància és un jaciment arqueològic de la província de Sòria, declarat Bé d’Interès Cultural.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s