5.5. Sarrià-Sant Gervasi

 

PLAÇA D’ADRIÀ

Publius Aelius Traianus Hadrianus va ser un emperador de l’imperi romà del 117 al 138. Era cosí del seu antecessor Trajà, i també pertanyia a una família senatorial de la Bètica. Va morir als 62 anys a causa de malaltia.

Va crear diversos càrrecs administratius que ja no eren elegibles ni gratuïts, sinó nomenats per l’Emperador. Tots aquests càrrecs es van reservar a membres de l’ordre senatorial i dels cavallers. Va crear quatre jutges suprems per damunt dels tribunals locals. Deli Espartià diu que Adrià va construir una muralla (Vallum Romanum) d’uns 150 km de llarg per separar el territori romà dels bàrbars. Va viatjar per tot l’imperi, i també per Hispània, on gairebé ja no es parlaven les llengües celtes i ibèriques, sinó que predominava el llatí. En el seu viatge a Hispània l’emperador va tornar a augmentar els impostos.

CARRER ANEMONE

Les flors sempre han estat molt importants per a totes les civilitzacions, ja que han acompanyat els déus i el humans en els esdeveniments importants, en moments d’alegria i en els de tristor. L’anemone és una de les flors del mes d’abril. El nom d’aquesta flor deriva del grec ἄνεμος, que significa “vent”, i representa com d’efímera és la vida. En la mitologia grega les anemones neixen de la sang d’Adonis i simbolitzen la mort.

El mite explica que Afrodita, dea del amor, es va sentir ofesa en sentir que Mirra, filla del rei Cínire de Xipre, era més bella que ella. Llavors va fer que la noia s’enamorés del seu pare, i una nit que estava begut tingués relacions amb ell. Quan el rei se n’assabenta, persegueix Mirra per matar-la, però la dea ho impedeix i la converteix en arbre. De l’arbre de la mirra partit en dos neix el bell Adonis, el qual va ser recollit per Afrodita i confiat a Persèfone perquè el criés. Es va convertir en un jove molt bell, que va suscitar la passió d’Afrodita i Persèfone. Zeus va fer que Adonis passés quatre mesos de l’any amb l’una, quatre amb l’altre i els altres quatre restant quedés lliure. Adonis va preferir passar vuit mesos seguits amb Afrodita. El jove va ser ferit mortalment per un senglar un dia anant de cacera i la deessa adolorida va prendre unes gotes de la seva sang i en va fer brollar una flor d’anemone, que anuncia la primavera.

PASSATGE ARCÀDIA

Arcàdia, en grec Ἀρκαδία, va ser un regió de l’antiga Grècia al centre del Peloponès. Actualment forma la unitat perifèrica d’Arcàdia, en grec Νομός Ἀρκαδίας, que correspon a l’antiga prefectura d’Arcàdia. Apareix en nombroses obres literàries i amb el temps s’ha anat considerant com un lloc paradisíac, un locus amoenus, especialment a partir del Renaixement.

L’indret ha donat el nom a l’arcadisme, un tipus de poesia pastoral de connotacions utòpiques.

CARRER D’ATENES

Atenes, en grec antic Ἀθῆναι, rep aquest nom per la deessa Atena. És la capital de Grècia i de la regió grega de l’Àtica. Té una població de 664.046 habitants i una superfície de 38’964 km², és la ciutat més gran del país. És el centre de la vida econòmica, cultural i política grega, però Atenes també és famosa per haver estat una poderosa polis i un important centre de coneixement en els temps antics.

El centre de la ciutat es troba al voltant de l’Acròpolis i de la Plaça Síndagma. Va ser la seu dels Jocs Olímpics de 2004, dels primers Jocs Olímpics Moderns el 1896 i dels Jocs Olímpics intercalats el 1906.

Durant l’època clàssica de Grècia, la ciutat va tenir una gran importància en el desenvolupament de la democràcia. Va ser un centre cultural on van viure molts dels artistes, escriptors i filòsofs de l’Antiguitat. Aquest desenvolupament de Grècia va tenir una gran influència a Roma i a la cultura occidental. És una de les ciutats on més restes arqueològiques s’han trobat.

VIA AUGUSTA

Gai Juli Cèsar Octavià, Caius Iulius Caesar Octavianus, va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar, el qual es va imposar a la Guerra Civil que hi va haver després del seu assassinat l’any 44 a.C. A partir del 31 a.C va governar l’imperi, tot i que fins l’any 27a.C no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat, i va fundar la dinastia Júlio-Clàudia.

Sota el lema de tornar a instaurar la República (restitutio rei publicae), va conduir cap a una monarquia. El seu govern va culminar amb un gran període de pau, el qual se’l coneixerà més tard amb el nom de Pax Augusta.

CARRER CORINT

Corint, Κόρινφος, és una ciutat del Peleponès, a Grècia. Té uns 30.000 habitants. Segons la mitologia grega, la ciutat va ser fundada amb el nom d’Èfira per Sísif, que va ser el rei. La ciutat actual està situada al nord-est de l’antiga ciutat, que estava a prop de l’istme de Corint i era una de les més destacades de la Grècia antiga. La ciutat va destacar sobretot a partir dels segles VII i VI a.C com a conseqüència de la seva situació geogràfica, ja que es situava a la porta d’entrada al Peleponès des del nord. Per tan, durant tota l’edat antiga va ser un gran centre econòmic.

Al començament del segle V, quan Atenes va esdevenir la ciutat hegemònica del món grec, Corint va passar a segon lloc.

 

CARRER DE DALMÀCIA

La província romana de Dalmacia, Dalmatia, va ser una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica. La regió va ser poblada per tribus il·líriques (liburns i dàlmates) que el segle IV a.C van rebre influències hel·lenístiques, establint-se a la costa algunes colònies com Isso o Salona.

Amb l’emperador Octavi August la regió va passar a Roma. Doclecià va formar les províncies de Dalmatia i Praevaliana. A la caiguda de l’imperi el 460 la regió va passar a l’imperi Oriental.

CARRER D’EUTERPE

En la mitologia grega Euterpe , en grec Ευτέρπη, és la musa de la música, especialment protectora de l’art de tocar la flauta. Les nou muses són filles de Mnemòsine i de Zeus. Acostuma a estar representada coronada de flors i portant entre les seves mans el doble aulos. En altres ocasions se la troba amb altres instruments de música, com violins, guitarres o tambors. A finals de l’època clàssica se la denominava musa de la poesia lírica, i era representada amb una flauta a la mà.

De la unió del déu fluvial Estrimó i Euterpe va néixer Resos, futur rei de Tràcia.

 

CARRER D’HORACI

Quint Horaci Flac, en llatí Quintus Horatius Flaccus, conegut com a Horaci va ser un poeta líric i satíric llatí. Va tenir l’oportunitat d’estudiar a Roma i a Atenes. Va ser escollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, per tenir un càrrec alt al seu l’exèrcit, va ser nomenat tribunus militum. A la batalla de Filipos el 42 a.C es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar, i va decidir tornar a Roma, on va començar a treballar com a escriba. En aquella època va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, i aquest el va presentar a August. Va aconseguir la protecció de l’emperador, que també li va oferir ser el seu secretari personal.

La seva poesia es divideix en quatre gèneres: Les sàtires, són retrats irònics del seu temps, els epodes, són disset poemes de temàtica variada amb influència hel·lenística, les odes (carmina), conjunt de quatre llibres i els epístoles, és una reflexió moral.

CARRER DE JÚPITER

En la mitologia romana Júpiter, en llatí Iuppiter, és el déu suprem del cel i de l’Olimp, déu del llamp. És l’equivalent de Zeus en la mitologia grega. Els seus atributs són el llamp, l’àguila i el roure. El seu animal sagrat, l’àguila, es va convertit en un dels símbols més comuns als exèrcits romans.

En la mitologia influenciada pels grecs, Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l’inframón. La seva esposa era Juno, Hera en la mitologia grega, la qual tenia molts gels de les relaciones que tenia Júpiter amb altres dees i mortals.

 

CARRER/PASSATGE DE LUCÀ

Marc Anneu Lucà, Marcus Annaeus Lucanus, va ser un poeta hispanoromà. Va néixer a Còrdova, però al cap de pocs mesos la seva família es va traslladar a Roma, ja que el seu oncle Sèneca ja havia adquirit una fama a la ciutat.  De ben jove va guanyar-se l’amistat de l’emperador Neró gràcies als seus dots literaris, tot i això, aviat va ser condemnat a mor per aquest, per la seva gelosia davant el seu talent poètic. Va ser obligat a suïcidar-se, com el seu oncle Sèneca, en el any 65 a.C, amb vint-i-cinc anys.

L’única obra conservada és la Farsàlia, un llarg poema èpic sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, que no va poder completar abans de morir. Aquesta obra és molt original en  comparació amb l’èpica anterior, perquè pren com a tema uns fets històrics propers a la seva època i els narra d’una manera racional, sense la intervenció dels déus i atribuint els esdeveniments a causes humanes o científiques, de manera que sovint sembla un historiador i no un poeta.

CARRER DE MARC AURELI

Marc Aureli, Marcus Annius Verus, va ser un emperador romà del 161 al 180. Va governar juntament amb el seu germà Luci Aureli Ver en bona harmonia, fins que va morir el 169. El 175 va córrer el rumor de la mort de Marc Aureli i el general Avidi Cassi es va proclamar emperador a l’Orient. Una vegada coneguda la falsedat del rumor, Cassi va ser assassinat. Marc Aureli va reprendre la decisió d’Adrià d’establir quatre Jutges Suprems per damunt dels tribunals locals. Va fer front a dues expedicions mauritanes, la primera entre els anys 171 i 173 i la segona entre els 175 i 178.

El seu fill, Luci Aureli Còmmode, va ser associat a l’imperi des del 177. El 17 de març del 180 va morir d’una malaltia desconeguda,  i el va succeir el seu fill Còmmode. A part de la seva importància com a emperador, també és conegut com un important filòsof del període de l’escepticisme romà i autor de les Meditacions, on descriu les seves reflexions personals.

CARRER DE PLATÓ

Plató, en grec Πλάτων, va ser un filòsof del segle V-IV a.C d’immensa influència en la Grècia clàssica, que va desenvolupar un sistema filosòfic, el platonisme. Aquest tenia un centre de formació, l’Acadèmia, on s’ensenyava matemàtiques i dialèctica. Va ser deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil. El seu treball més important va ser “La República”, en el qual parla sobre la seva visió d’un estat ideal. També va escriure diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees, és el nucli del pensament platònic. Segons Plató hi ha dos mons: el món sensible, que és el món de les coses, el món en què vivim; i el món intel·ligible, que és on trobem les idees. Defensava que la realitat només pot ser apresa a través de la raó. Cada idea és única i immutable, a diferència de les coses que són múltiples i canviants. Aquesta contraposició entre la realitat i el coneixement és descrita per Plató al mite de la caverna.

CARRER DE ROMA

En el barri de l’Eixample hi ha una avinguda anomenada així (vid. Eixample)

 

PASSATGE D’ÓSSA MAJOR

En la mitologia grega, Cal·listo era un nimfa del seguici de la deessa Àrtemis, raó per la qual va fer el vot de castedat. Zeus es va enamorar d’ella i per seduir-la va decidir prendre la forma d’Àrtemis, ja que sabia que com a home la rebutjaria. De la seva unió va tenir com a fruit Arcas. Quan Cal·listo se’n va adonar del seu estat va intentar ocultar l’embaràs. Un dia van decidir banyar-se a una font i quan van veure a Cal·lipso nua es van adonar que estava embarassada. Àrtemis, indignada davant d’aquesta falta, la va expulsar del grup i la va convertir en ossa.

Quan Cal·listo va morir, Zeus la va convertir en la constel·lació de l’Ossa Major, i al seu fill Arcas d’Ossa Menor.

 

PASSATGE SATURN

Segons la mitologia romana Saturn, en llatí Saturnus, va ser una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. Va ser identificat amb el tità Cronos, fet que el va convertir amb el pare de Júpiter i va obligar els romans a donar un final diferent al mite de la titanomàquia.

Els romans creien que Saturn, un cop vençut, es va instal·lar a Itàlia, hostatjat per Janus al Capitoli. Allà va ensenyar als aborígens a conrear la terra. Tenia un temple al Fòrum antic, al peu del Capitoli, on es custodiava el tresor públic, l’erari.

CARRER SEPTIMÀNIA

Septimània és una regió històrica que correspon aproximadament a l’actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels Pirineus fins a l’Ebre. En època romana, era la part occidental de la província de la Narbonesa. El nom “Septimània” prové de la ciutat de Besiers, que en temps dels romans s’anomenava Colonia Julia Septimanorum Beaterrae, que fa referència a l’establiment de veterans de la Setena Legió Romana a la ciutat.

 

CARRER DE LA VIA LÀCTIA

Segons la mitologia grega, Hera era l’esposa de Zeus, la qual va donar l’origen a la Via Làctia. Hermes, els missatgers dels déus, va intentar que Hèracles, el fill de Zeus amb la mortal Alcmena, s’alletés  de la llet divina del pit d’Hera mentre aquesta dormia, per poder obtenir la immortalitat. Però Hera va despertar-se abans de que Hèracles pogués fer-ho i la llet derramada va formar la Via Làctia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s