5.7. Horta-Guinardó

 

CARRER D’AMÍLCAR

Amílcar Barca va ser un general cartaginès, líder de la família Barca, pare d’Aníbal i Àsdrubal. El 247 va ser nomenat comandant de l’exèrcit cartaginès, quan aquest lluitava contra Roma a la Primera Guerra Púnica (264-241 a.C). Va prendre el comandament cap a Sicília quan l’illa estava pràcticament en mans dels romans, el 241 a.C a les illes Egates van ser derrotats i van perdre Sicília i llavors va anar a l’Àfrica.

Allà va haver de fer front a la rebel·lió dels seus mercenaris, al saber que no tenien recursos per pagar-los en la guerra dels mercenaris (241-238 a.C), fet que li va suposar la pèrdua de Sardenya.

El 237 a.C Amílcar va tornar a estar al front del exèrcit, recuperant els territoris que havia perdut a Hispania i avançant des d’allà contra l’Imperi romà. Acompanyat del seu fill Aníbal, va desembarcar a Cadis, l’única ciutat peninsular que encara estava sota el poder dels cartaginesos. Va morir en combat. Amílcar va estar molt per sobre d’altres cartaginesos de l’època en habilitats militars i diplomàtiques, i només va ser superat pel seu fill Aníbal, al qual va preparar des de ben jove perquè el succeís.

CARRER DE CONSTANTÍ

Constantí I el Gran va ser el primer emperador romà que va declarar obertament la seva fe cap al cristianisme. Va ser proclamat August per les seves tropes el 25 de juliol del 306 i va governar un Imperi romà en constant creixement fins la seva mort. Va fundar la ciutat de Bizanci, l’actual Instanbul a Turquia, i li va ficar el nom de Constantinopolis, ciutat de Constantí.

També va publicar juntament amb Licini l’Edicte de Milà l’any 313 i va presidir el Concili de Nicea el 325, una iniciativa que atorgava legitimitat legal al cristianisme en l’Imperi romà i que consagrava llibertat de culte. Es considera que aquest va ser essencial en l’expansió  de la religió cristiana, el presenten com el primer emperador cristià. Va ser batejat quan es trobava en el llit mort.

CARRER DE L’HARMONIA

En la mitologia grega, Harmonia, en grec antic Άρμονία, és la deessa de l’harmonia i de la concòrdia. El seu equivalent a la mitologia romana és Concòrdia, i l’oposada a la grega és Eris. Era filla d’Afrodita, deessa de la bellesa i de l’amor, i d’Ares, déu de la guerra.

Zeus va decidir que la bella jove es casés amb Cadme, el germà d’Europa i el fundador de Tebes. La seva boda es va celebrar a la nova ciutat, on van assistir tots els déus i van portar regals per als nuvis. Entre els regals, hi havia un vestit teixit per les tres Gràcies, brindat per Atena i un magnífic collaret, brindat per Hefest. Atena i Hefest, furiosos per la relació entre Ares i Afrodita, dels quals havia sigut fruit Harmonia, van decidir enverinar el vestit i el collaret.

PLAÇA D’ISOP

Isop, Αἴσωπος,va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII a.C i del que se’n desconeix la data exacta del naixement i la mort. Es diu que va néixer sent esclau. Les seves faules van ser recuperades per Demetri de Falèron cap al 300 a.C. Pel que fa a la seva obra, les seves faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L’objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s’ha de comportar una persona en la visa quotidiana. Algunes de les faules més conegudes són:

– La cigala i la formiga: La formiga treballa tot l’estiu mentre la cigala es dedica a divertir-se però quan arriba l’hivern és la formiga qui té aliment per sobreviure. És un elogi de l’esforç i la previsió.

– El corb i la guineu: Un corb té al bec un formatge i la guineu el vol. Aquesta adula al corb dient-li que canti, ja que li han dit que té una veu molt maca. El corb ho fa i perd el formatge.

– El ratolí i el lleó: Un lleó captura un ratolí i aquest li prega que el perdoni, que li tomarà un favor. El lleó se’n riu però accedeix i més tard és caçat amb una xarxa. El ratolí l’allibera i demostra que no es pot menysprear a ningú, que tothom té qualitats.

– La llebre i la tortuga: Una llebre i una tortuga fan una cursa. La llebre està tan confiada del seu triomf que s’adorm i la tortuga lenta la pot avançar i acaba guanyant.

CARRER DE PLUTÓ

En la mitologia romana Plutó, Πλούτων, és el déu de l’inframón. Plutó es fruit de la unió entre Saturn, déu de l’agricultura i Ops, dea de la fertilitat El seu equivalent en la mitologia grega és Hades. Etimològicament significa ric, perquè totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyen. Els seus atributs són la barba espessa i amb una actitud dura. A vegades porta casc, un regal dels ciclops que tenia el poder de tornar-lo invisible. D’altres vegades se’l representa en un carro de quatre cavalls negres.

La part més coneguda de la seva història és aquella en que rapta a Proserpina (Persèfone), filla de Ceres (Demèter) i la converteix amb la seva esposa.

PARC DEL LABERINT

El Parc del Laberint d’Horta està directament relaciona’t amb el mite del Taseu i Minotaure. En la mitologia grega, el laberint de Creta va ser construït per Dèdal per tal d’amagar el Minotaure, un monstre amb cos d’home i cap de bou.

Tot comença amb el rapte d’Europa, filla d’un rei fenici. Aquesta estava un dia a la platja recollint flors quan Zeus va aparèixer convertir en un toro blanc. Zeus se la va emportar a Creta i de la seva unió van sorgir tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon. Quan el rei de Creta va morir, Minos es va fer amb la corona gràcies a Posidó, ja que aquest va fer sortir un magnífic toro del mar per a demostrar que Minos tenia el favor dels déus. Aquest després l’havia de sacrificar, però en veure que era un exemplar esplèndid va decidir no fer-ho. Això va fer enfadar Posidó i va fer enamorar la dona de Minos, Pasífae, d’aquest toro. Aquesta es va unir amb el toro gràcies a Dèdal, que va fabricar una vaca de fusta buida on es va posar Pasífae i es va aparellar amb el toro.

Al cap de nou mesos va néixer una criatura amb el cap de toro i cos d’home, conegut com Minotaure. El rei, al descobrir que no era fill seu, va ordenar a Dèdal que construís un laberint del quan ningú pogués sortir. Allà va ser tancada la criatura, allunyada de tot contacte humà. Només un cop a l’any entraven set nois i set noies procedents d’Atenes com a tribut al rei Minos.

CARRER MONT TABOR

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, sobre el nivell del mar i que va acollir el primer assentament romà de la nova Barcino. És difícil de percebre per les edificacions de la ciutat, però el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència entre la ciutat romana, situada sobre el turó, i els terrenys més baixos del voltant.

El seu cim està assenyalat per una pedra de molí al carrer Paradís, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Dins d’aquest edifici també es troben les columnes que es conserven del temple d’August, vestigi de Barcino.

CARRER DE LES MUSES

Les Muses són les nou divinitats que inspiren les arts de l’escriptura i la música, filles de Zeus i Memosine. També van ser anomenades Heliconíades. Malgrat que l’origen del seu culte va ser la Pièra, prop de l’Olimp, finalment es van situar al Parnàs, la muntanya en la qual s’assentava el santuari de Delfos i s’associava amb el culte a Apol·lo. Cada una de les muses inspirava i protegia un gènere diferents.

  1. Cal·líope, Καλλιόπη, és la musa de la poesia èpica. 2. Clio, Κλειώ, és la musa de la història. 3. Èrato, Ἐρατώ és la musa de la poesia lírica, normalment porta una lira.4. Euterpe, Ευτέρπη, és la musa de la música i porta una flauta. 5. Melpòmene, Μελπομένη, és la musa de la tragèdia i porta una màscara tràgica. 6. Polímnia, Πολυμνία, és la musa dels himnes i la geometria. 7. Talia, Θάλεια, és la musa de la comèdia, porta una màscara còmica. 8. Terpsícore, Τερψιχόρη, és la musa de la dansa. 9. Urània, Ουρανία, és la musa de l’astronomia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s