5.9. Sant Andreu

 

CARRER D’ARQUÍMEDES

Arquimedes de Siracusa, en grec Ἀρχιμήδης, va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec del segle III a.C. Encara que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l’antiguitat clàssica. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, com el cargol d’Arquimedes, que porta el seu nom. Va donar una aproximació extremadament precisa del nombre pi. També va definir l’espiral, fórmules per als volums de les superfícies i un enginyós sistema per expressar nombres molt llargs. Va morir durant el setge de Siracusa (214-212 a.C), quan va ser assassinat per un soldat romà. Les relativament poques còpies de treballs escrits d’Arquimedes que van sobreviure a través de l’Edat Mitjana, van ser una important font d’idees durant el Renaixement.

PASSATGE D’ÀRTEMIS

En la mitologia grega, Àrtemis és la deessa de la caça i del regne animal. S’identifica amb Hècate, deessa lunar, i també amb la Lluna. És filla de Zeus i de Leto, germana bessona d’Apol·lo, que representa el Sol. És la dea de  la castedat, va restar verge i eternament jove. Se la representa amb arcs, sagetes i cérvols o gossos. En la mitologia romana el seu equivalent és Diana.

Un dels mites més coneguts en què apareix la deessa és en el d’Acteó, en grec Άκταίων. Aquest era un caçador de la Beòcia, que té la temptació de contemplar Àrtemis banyant-se nua, fascinat per la seva bellesa. Quan la dea el va descobrir, el va transformar en cérvol i va manar als seus propis gossos de caça que el matessin.

VIA DE BÀRCINO

Bàrcino, del llatí Barcino, va ser una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. Va ser fundada per August cap a l’any 14 a.C, va ser una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l’actual Catalunya. La ciutat es va alçar damunt d’un petit turó anomenat mont Tàber. L’extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees. S’hi va respectar l’estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular i tenia dos carrers principals que partien de les quatre portes i formaven una creu. La població era d’uns 2.000 habitants. S’han trobat restes de diversos habitatges, domus i de bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa del circ.

El fòrum es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus. S’hi alçava un gran temple rectangular i hexàstil, construït a l’últim quart del segle I a.C i probablement dedicat al culte imperial. Hi havia dos aqüeductes que subministraven l’aigua a la ciutat.

PARC/CARRER PEGÀS

En la mitologia grega, Pegàs és el cavall alat nascut del coll tallat per Perseu de Medusa. El significat del seu nom és degut a Hesíode, el relaciona amb el mot «font», ja que on colpejava el terra Pegàs naixia una font. Per exemple, la font d’Hipocrene, en el mont Helicó. Les llegendes més conegudes on intervé Pegàs són relacionades amb l’heroi Bel·lerofont, que amb l’ajut d’Atena aconsegueix muntar el cavall i matar la Quimera. Pegàs acaba ajudant Zeus a transportar el tro i el llamp, màxim símbol de poder que hi havia en aquells temps, i l’acaba transformant en una constel·lació.

CARRER/ PASSATGE DE SÒCRATES

Sòcrates, Σωκράτης, va ser un filòsof grec del segle V a.C considerat el fundador de la filosofia occidental. Només ens n’ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles, en particular els diàlegs de Plató. Sòcrates afirmava que es dedicava tan sols al que creia que era l’art o l’ocupació més gran: la discussió filosòfica. Ell utilitzava el mètode socràtic, un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d’obtenir respostes concretes, sinó amb la finalitat de fer reflexionar l’interlocutor sobre els punts fonamentals del tema. Aquest rebutja qualsevol tipus de pagament per ensenyar, es va oposar frontalment als sofistes. Va viure una època inestable, marcada per la Guerra del Peloponès (431 a.C- 403 a.C) i la dictadura dels Trenta Tirans (404 a.C).

Va ser condemnat quan tenia 70 anys, acusat per corrompre els joves i no creure amb els déus grecs.

CARRER DE VIRGILI

Publius Vergilius Maro, conegut com a Virgili, va ser un poeta romà del segle I a.C. Va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia l’any 70 aC. El seu pare era un pagès amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i a Roma. Allà va aconseguir reconeixement públic amb les Bucòliques, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí. Aquest èxit va facilitar-li l’entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August. A les Geòrgiques, la seva següent obra, també mostra el seu amor per la vida rural.

Poc després va començar la seva realització més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. Era un poema èpic on explicava la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador de Roma. El 19 aC va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada. Va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va impedir. L’Eneida restaria com el poema nacional de Roma, estudiat a les escoles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s