Conclusions

Quan vaig començar el treball em vaig marcar una sèrie d’objectius, dels quals crec que n’he assolit la majoria. Estic molt contenta d’haver escollit aquest tema, ja que he gaudit molt fent el treball i he après moltes coses que no sabia sobre la petjada clàssica en els nostres dies i sobre la meva magnífica ciutat. M’ha sorprès molt que en el barri de Gràcia, on jo he viscut tota la vida, hi hagi tants carrers, fins a 11 (que és, com a anècdota, el meu número preferit), de tradició toponímica clàssica.

Vaig començar cercant un llistat alfabètic de tots els carrers de Barcelona i fent una selecció dels que tenien alguna relació amb el món clàssic; ja fos algun carrer amb nom de personatge de la mitologia, amb nom de ciutat o topònim grec o romà, algun filòsof, pensador o escriptor de l’època, etc. Inicialment, no sabia quants me’n podia trobar, així que no sabia amb seguretat si podria desenvolupar el tema. Aviat vaig veure, amb il·lusió, que hi havia suficients carrers com per seguir endavant amb el treball. Finalment vaig trobar-ne 107, fet que em va alegrar des del principi, ja que no m’esperava una xifra tan alta.

Després vaig decidir sectoritzar els carrers per barris per poder fer-ne una millor localització i vaig començar a fer una breu descripció de cada un dels personatges o llocs que tenia com a nom el carrer. Per exemple, el carrer d’Homer explicava qui era aquest insigne poeta i quin lloc ocupava en el context del món clàssic.

Finalment, com a part pràctica del treball, vaig decidir crear un bloc on pogués explicar el treball de recerca i fer-lo públic per si altres persones els interessa llegir-lo. Vaig pensar que seria molt més fàcil si explicava el tema de manera visual, és a dir, amb mapes i fotografies per tal que fos molt més didàctic i entretingut.

A mesura que avançava en el treball, m’anava trobant amb diferents dificultats. Al principi hi havia carrers que no estava segura d’introduir-los o no en el monogràfic, ja que tenien una relació amb els clàssics però potser d’una manera aproximada, així que vaig decidir incloure només els carrers dels quals tenia la certesa que estaven vinculats al món grecoromà. Més endavant em vaig trobar amb carrers els noms dels quals estaven doblats o repetits, és a dir, que es troben en diferents barris (per exemple, carrer de Sòcrates i passatge de Sòcrates o, en la mitologia, el carrer de Diana i el carrer d’Àrtemis -que es relacionen amb la mateixa divinitat, l’una romana i l’altra grega-). En aquests casos, he inclòs els dos carrers però l’explicació del primer remet, òbviament, al segon. Una altra dificultat que vaig trobar, va ser el fet de no saber inicialment com organitzar i crear un bloc.

Tots aquests petits obstacles que em van fer tirar endavant amb el treball i els vaig superar amb l’ajuda de la tutora, familiars i altres professors que m’anaven aconsellant. He de confessar que el principal enemic ha estat el temps, perquè sense adonar-me ja havíem començat de nou el curs amb molta feina i molts exàmens a fer. I és que, com diu l’expressió llatina, irreparabile tempus fugit.

En tots els barris trobem algun carrer, plaça, passatge o avinguda amb referències clàssiques. Com podem observar en aquest gràfic, els barris en què en localitzem més són Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi, amb 19 cadascun. Després, Sants-Montjuïc, que en té 18.

1

També he fet una sectorització per mirar quins temes són els més comuns que trobem en el nomenclàtor barceloní. Ho he dividit en topònims, com el carrer de Roma, en filòsofs, com el carrer de Plató, en escriptors, com el carrer d’Horaci, en mitologia, com el carrer de Venus, i en polítics i altres, on hi localitzem noms vinculats a emperadors i cabdills romans bàsicament, com el carrer de Galba. Podem observar en el gràfic que predominen els noms de carrers corresponents a topònims i a referències de caire mitològic, i més secundàriament als ítems abans esmentats.

2

 

Per tant, arribats a aquest punt de la recerca, ens podem adonar que Barcelona també és una marca clàssica. Només cal obrir els ulls i veure que a cada passa que fem per la nostra ciutat, podem descobrir les petjades que ha deixat en la nostra societat el món grecoromà.

No hem d’oblidar que van ser els romans, a finals del segle I aC, els que van fundar la colònia de Bàrcino, la Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino de la mà del primer emperador, August, de qui precisament aquest estiu s’ha celebrat el bimil·lenari de la seva mort –concretament el 19 d’agost-, i que aquesta ha estat la que ha donat lloc a través dels seglesa l’actual ciutat de Barcelona.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s